Dejuni intermitent: una bona estratègia per perdre pes i guanyar salut?

1  coMENTARIOS

Les recomanacions oficials en general apunten a que hauríem de menjar cada 2 o 3 hores amb un total de 5 o 6 àpats diaris. L’objectiu seria disposar dels nivells adequats d’energia de manera constant al llarg del dia, a més d’incrementar el metabolisme. No obstant, aquesta recomanació té un dubtòs fonament científic i poca coherència evolutiva.

Els nostres ancestres caçadors i recol·lectors (amb qui compartim el 99,9% de la nostra genètica) no menjaven cada 3 hores, sinó més aviat quan podien. Buscaven aliment durant part del dia i, si no en trobaven, podien passar una jornada sencera, o més, sense menjar.

És així com el nostre organisme no només es va adaptar al dejuni, sinó que l’espera i, fins i tot, el necessita. No obstant, en el món modern la disponibilitat d'aliment és constant al llarg del dia.

Avui, saltar-se un àpat sembla una bogeria. Passar-se 24 hores sense menjar impensable. I fer un dejuni de més d’un dia una insensatesa.

Però la realitat és que, més enllà de les interminables experiències personals viscudes, existeixen multitud d’estudis que demostren que alternar períodes de dejuni amb períodes normals d’alimentació aporta grans beneficis per la salut. Aquesta periodificació del dejuni rep el nom de “dejuni intermitent”.

Si vols baixar de pes, mantenint múscul i reduint greix, o simplement vols millorar la teva salut i sentir-te millor, et recomanem experimentar amb el dejuni intermitent.

 A continuació expliquem tot el que has de saber per fer-ho.


El dejuni és un camí oblidat cap a la salut. Quan dones un descans fisiològic al teu organisme, aquest posa en marxa tots els mecanismes de neteja, desintoxicació i regeneració necessaris per iniciar el seu propi camí d'autocuració.

Dr Karmelo Bizkarra (referència)

1. EL PAPER DEL DEJUNI AL LLARG DE L'EVOLUCIÓ HUMANA

El cicle "dejú-festí" dels nostres ancestres caçadors i recol·lectors

Les tribus del paleolític no tenien aliment disponible de manera constant. Havien de sortir a caçar i a recol·lectar i, si no tenien sort, podien passar un o més dies sense menjar.

Durant les primeres hores d’aquests "dejunis obligats”, els nostres ancestres obtenien l’energia necessària per buscar aliment dels dipòsits de glucogen muscular i hepàtic (localitzats a músculs i fetge, respectivament).

Quan aquests dipòsits es començaven a buidar, s’activaven un seguit de reaccions metabòliques controlades per vàries hormones que facilitaven que els greixos acumulats al teixit adipós fossin cremats per continuar generant més energia, alhora que estalviaven la utilització de proteïnes conservant així la massa muscular, que era necessària per l'activitat física que suposava la tasca de continuar buscant menjar.

Quan per fi aconseguien una peça de caça o recol·lectaven suficients aliments, gaudien d’un bon festí i, si podien, menjaven fins la sacietat, fins i tot més del que necessitaven. L’excés de calories era emmagatzemat en forma de greix al teixit adipós gràcies a l’acció de l’hormona insulina, aconseguint d'aquesta manera una reserva energètica que podria ser necessària en el futur.

Aquest sistema de dejú-festí era habitual en el passat i la fisiologia del nostre organisme s’hi va adaptar plenament.

Els mecanismes que regulaven aquest cicle no han canviat, però sí ho ha fet la situació actual d’abundància i disponibilitat de menjar. Sumat a la falta d’activitat física, les conseqüències per la salut són nefastes.

El dejuni com a mecanisme de curació en processos de malaltia

Els animals i els infants deixen de menjar per instint quan estan malalts. I així ho faríem nosaltres mateixos/es si ens guiéssim per aquest mateix instint natural, molts cops perdut, o com a mínim disminuït, a l’edat adulta.

De fet, quan estem amb grip, tenim febre, hem patit una situació emocional molt intensa o bé després d’una intervenció quirúrgica, la sensació de gana disminueix. És la intel·ligència somàtica del nostre cos que ens demana donar un descans al nostre estómac per tal de destinar totes les energies possibles als processos de curació i regeneració.

El descans és probablement la força curativa més potent de la natura.  I el dejuni no és més que la millor forma de descans fisiològic pel nostre organisme.

Al fer dejuni, tota l’energia que aniria destinada al procés digestiu i d’assimilació de nutrients pot anar destinada a processos d’eliminació de toxines i autogeneració.

El dejuni és, per tant, un autèntic mecanisme natural, extremadament senzill, gratuït i a l’abast tot tothom, per combatre la malaltia i restablir la salut de la persona.

En qualsevol cas, en el present article no ens centrarem en la seva pràctica com a mecanisme de curació en processos de malaltia, ja que aquest sovint requereix dejunis més llargs (de l'ordre de dies o setmanes) i, a vegades, supervisió. Ens centrarem en l'anomenat dejuni intermitent com a estratègia per perdre pes i millorar la salut, mètode a l'abast de tothom.

2. ELS SET (7) PRINCIPALS BENEFICIS DEL DEJUNI INTERMITENT

El dejuni és la millor manera de donar un descans fisiològic al nostre organisme. Al practicar-lo, l’energia que el cos estalvia en la digestió anirà destinada a processos de neteja, regeneració i autocuració.

A nivell científic, l’evidència en favor del dejuni és cada cop major, tant per dejunis curts (de 12 a 24 hores) com més llargs (majors de 24 hores o, fins i tot, de dies i setmanes).

Si ens centrem en la pràctica del dejuni intermitent amb finestres de restricció calòrica més curtes, les quals en general poden ser practicades per qualsevol persona sense cap mena de risc, són nombroses les revisions sistemàtiques i metaanàlisis (estudis que representen el màxim grau d’evidència científica) els que constaten els seus beneficis per la salut. En concret, aquests són alguns d’ells:

  • Reducció de pes i del risc de diabetis tipus 2 en poblacions amb sobrepès i obesitat (revisió sistemàtica de 2014).
  • Millores en el pes i menor prevalença de malaltia cardiovascular i diabetis (revisió sistemàtica de la literatura científica publicada fins gener de 2015).
  • Tractament eficaç pel sobrepès i l’obesitat (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de 6 estudis fins novembre de 2015).
  • Pèrdua de pes i millora de la salut metabòlica (revisió anual de nutrició publicada a Pubmed el 2017).
  • Pèrdua de pes i millores metabòliques (revisió sistemàtica i metaanàlisis d’11 assajos clínics aleatoris fins maig de 2018).
  • Disminució significativa de l’índex de massa corporal, nivells de glucosa en sang, de resistència a la insulina, de massa grassa, dels nivells de leptina i, en conseqüència, “un benefici significatiu en el metabolisme” (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de la literatura científica publicada fins setembre de 2019).
  • Millora moderada dels paràmetres de lípids i lipoproteïnes, especialment els nivells de HDL-c (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de literatura científica publicada fins febrer de 2019 sobre els efectes del dejuni durant el mes de Ramadán).
  • Pèrdua de pes i millor control glucèmic (revisió sistemàtica de 27 assajos clínics de 2000 a 2019).

Però més enllà de les conclusions generals d’aquestes investigacions, a continuació indiquem amb més grau de detall els 7 principals beneficis per la salut que pot reportar la pràctica del dejuni intermitent.

#1. Perdre pes i greix (mantenint massa muscular)

Quan fem dejuni el nostre cos inicia un procés de canvis hormonals que condueixen a:

  • La reducció dels nivells d’insulina en sang, facilitant la crema de greix acumulat al cos (estudi).
  • L’augment de l’hormona de creixement, la qual també facilita la crema de greix i, a més, el guany muscular (estudi, estudi, estudi, estudi).

Segons aquesta revisió sistemàtica, el dejuni intermitent pot reduir el greix corporal entre un 3 i 8% en 24 setmanes.

Altres estudis han demostrat que es perd més greix fent dejunis intermitents que no fent dietes hipocalòriques (estudi, estudi). De fet, molts altres constaten que fer dejunis intermitents redueix els triglicèrids (greixos) en sang millorant el perfil lipídic (estudi, estudi, estudi, estudi).

Com a exemple “mediàtic”, l’actor Hugh Jackman va combinar dejuni intermitent amb determinades pautes d'alimentació i entrenament en la seva preparació física per la pel·lícula "Lobezno", amb molt bons resultats. Ho explica en aquest video.

#2. Millorar la resistència a la insulina, reduint el risc de diabetis tipus 2

El dejuni intermitent ajuda a millorar la sensibilitat a la insulina (estudi, estudi, estudi), reduint de manera notable el risc de patir diabetis tipus 2. De fet, es mostra més efectiu que la pròpia restricció calòrica (estudi).

La diabetis tipus 1 és una malaltia metabòlica genètica, però la tipus 2 (la més abundant) és adquirida i conseqüència d’hàbits de vida poc saludables. Una alimentació freqüent i abundant en sucres o carbohidrats simples, combinada amb la falta d’activitat física i una vida sedentària, provoquen augments desproporcionats en els nivells de glucosa en sang i, per extensió, un augment de la resistència a l’acció de l’hormona insulina.

Per tant, qualsevol acció que redueixi la resistència a la insulina ajudarà a reduir els nivells de sucre en sang.

Per altra banda, també s’ha vist com persones amb diabetis tipus 2 responen millor fent 2 grans menjars diaris que 6 petits menjars (estudi).

#3. Millorar la nostra ment

Si és bo pel cos hauria de ser bo per la ment.

Per la nostra experiència podem dir que la gran majoria de persones que fan dejuni reporten més concentració, més motivació i més claredat mental. És lògic, ja que tota l’energia que aniria destinada a l’aparell digestiu queda lliure per altres processos. De fet, els estudis apunten a que efectivament es produeix aquesta millora.

S’ha comprovat com el dejuni intermitent incrementa la síntesis d’una hormona del cervell anomenada factor neurotròfic (BDNF), essencial per la seva salut i funcionalitat (estudi, estudi, estudi), així com també la síntesis d'orexina (estudi), hormona vinculada als estats de vigília i alerta.

Per altra banda, tot i que no s'han realitzat investigacions en humans, amb ratolins s’ha vist que el dejuni intermitent redueix la severitat i allarga l’aparició de l’Alzheimier (estudi), així com també d’altres malalties neurodegeneratives com el Parkinson (estudi, estudi). De fet, s’ha comprovat que el dejuni augmenta la neuroplasticitat, fet que redueix i ajuda a lluitar contra l’aparició d’aquest tipus de malalties (estudi).

En altres estudis s’ha vist com el dejuni intermitent augmenta el creixement de neurones (estudi, estudi).

#4. Afavorir la regeneració cel·lular i probablement allargar la vida

Quan fem dejuni el nostre cos inicia processos de reparació cel·lular lligats a l’eliminació de residus i toxines, procés també anomenat autofàgia (estudi, estudi). Aquest procés es troba lligat, a més, a mecanismes naturals “antienvelliment” (estudi).

També es produeixen canvis en varis gens relacionats amb la longevitat i la protecció front malalties (estudi, estudi).

De fet, en aquest estudi varen mantenir a 24 participants en balanç energètic durant un determinat període de temps, és a dir, ingerint exactament les mateixes calories setmanals. Van comprovar que si, en comptes de menjar les mateixes calories cada dia, s’alternava un dia de dèficit calòric alt (només menjant 650 kcal) i un altre dia amb superàvit alt (4550 kcal), es produïa un augment en l’expressió de la proteïna SIRT3, coneguda com la “proteïna de la joventut”, que està lligada a la protecció cel·lular i la longevitat (estudi).

En estudis amb ratolins s’ha comprovat que les que realitzen dejunis intermitents allarguen la seva vida entre un 36 i un 83% més respecte les que no en fan (estudi, estudi).

#5. Reduir els factors de risc de malaltia cardiovascular

Com hem vist, el dejuni intermitent redueix els triglicèrids i la glucosa en sang. Però, a més, també redueix la pressió sanguínia i el colesterol LDL, ambdós factors que incrementen el risc de patir malaltia cardiovascular (estudi, estudi, estudi).

Segons un recent estudi es va constatar que el dejuni intermitent redueix el risc cardiometabòlic en pacients amb síndrome metabòlic, probablement per la millora en la microbiota inestinal (estudi).

#6. Reduir la inflamació i l'estrès oxidatiu (factors de risc de múltiples malalties)

S’ha comprovat a través de multitud d’estudis com el dejuni intermitent millora la resistència a l’estrès oxidatiu (estudi, estudi, estudi) i alhora redueix la inflamació (estudi, estudi, estudi), ambdós factors de risc que estan darrera de múltiples patologies i malalties cròniques.

#7. Reduir el risc de càncer

Tots els estudis indiquen que el dejuni intermitent redueix el risc de càncer al limitar el creixement de cèl·lules cancerígenes (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi). També s’ha comprovat que fa més tolerable la quimioteràpia (estudi) i és eficaç en el tractament de càncer de pulmó (estudi).

3. MÈTODES PER INCORPORAR EL DEJUNI INTERMITENT A LA NOSTRA VIDA

Hi ha moltes maneres d’incorporar el dejuni intermitent en els nostres hàbits i estil de vida. Recomanem que experimentis i et quedis amb aquella opció i freqüència que millor s’adapti a tu i als teus horaris.

Tot i que existeixen múltiples estratègies, a continuació et proposem una selecció de varis “mètodes” que pots agafar com exemple per experimentar.

Mètode 12/12: la millor manera de començar

Consisteix en realitzar una finestra de dejuni de 12 hores. És a dir, no menjar res durant 12 hores i durant les 12 següents menjar de manera normal.

Exemple: pots aplicar-ho fàcilment acabant de sopar sobre les 20h i esmorzant al dia següent cap a les 8h. En total hauran estat 12 hores de dejuni, suficient per experimentar alguns dels seus beneficis.

Mètode 16/8: un pas més

Consisteix en realitzar 16 hores de dejuni amb una finestra d’alimentació de 8 hores on podràs menjar amb normalitat.

Exemple: si sopes a les 20h, hauries de saltar-te l’esmorzar del dia següent i esperar al dinar, cap a les 13h, menjant llavors amb normalitat.

Mètode 24h: el següent nivell

Consisteix en passar 24 hores sense menjar.

Exemple: si sopes a les 20h, es tractaria de no menjar res més fins el dia següent a la mateixa hora. També pots saltar-te el sopar; és a dir, dinar cap a les 14h i no menjar res fins el proper dinar, saltant-te així el sopar i l’esmorzar.

Mètode 48h: només si estàs ben adaptat/da a fer dejunis més curts

Consisteix en passar 48 hores sense menjar.

Si estàs acostumat/a a fer dejunis de 16 i 24 hores i els portes bé, pots experimentar de tant en tant amb dejunis més llargs, de fins a 48 hores. No obstant, cal tenir en compte que passar 48 hores sense menjar pot suposar un estrès addicional rellevant a la nostra vida que, sumat a altres estressors (ritme de feina, estrès, etc.), podria ser contraproduent.

No recomanem fer aquest tipus de dejuni de manera habitual, però sí pot ser interessant experimentar amb ell algun cop.

Mètode lliure: el nostre preferit

Consisteix en no seguir cap norma, primant l'aleatorietat.

Els nostres ancestres caçadors i recol·lectors no planificaven els seus dejunis. Si aconseguien aliment menjaven. Sinó no.

Per tant, la idea d’aquest mètode és simplement saltar-se menjars de tant en tant, realitzant dejunis més curts o més llargs de manera aleatòria.

Es tracta de no seguir cap regla en concret, alliberar-se de les cadenes que “ens obliguen” a seguir uns horaris d’àpats, viure amb més llibertat i recuperar una relació més natural amb el menjar i, sobretot, amb la seva absència.

Exemples: si un dia al matí tens poc temps, aprofita per saltar-te l’esmorzar i no menjar res fins el migdia (així hauràs completat un dejuni d’unes 16 hores). Si un dia viatges en avió o en tren i arriba l'hora de dinar però no et vols gastar diners ni menjar segons què a l'aeroport o a l'estació, pots optar per esperar a l'hora de sopar. Si estàs de vacances, saltar-te un dia el dinar implicarà guanyar com a mínim una hora, la qual podràs invertir en fer turisme per la zona. Si un dia arriba l'hora d'un àpat però no tens gana, per què no saltar-se'l? Els exemples són intermindables.

Dejunis més llargs...

La realització de dejunis més llargs no només són possibles, sinó que poden reportar incomptables beneficis per la salut, a més de ser una poderosa eina en la lluita contra multitud de malalties. És un tema tan interessant i potent que mereixerà parlar-ho en detall en un proper post.

4. CONSELLS PER PORTAR A LA PRÀCTICA EL DEJUNI INTERMITENT

  • Si no estàs habituat/da a fer dejunis, comença amb el 12/12. Si ho portes bé passa al 16/8 i, finalment, prova amb el de 24 hores.
  • Com a referència, podries realitzar dejunis 12/12 o 16/8 diàriament sense problema, o bé un o varis dies a la setmana. El de 24 hores seria recomanable fer-lo algun cop al mes. A títol personal, habitualment realitzo 2 dejunis d’unes 16 hores a la setmana i un de 24 hores al mes. Na Marta, en canvi, acostuma a realitzar dejunis de 16 hores diaris al llarg de la setmana amb una finestra d’alimentació de 8 hores cada dia.
  • Si estàs ben adaptat/da als dejunis de 24 hores, pots experimentar algun cop amb el de 48 hores. En aquest cas, recomanem que els facis aquells dies en que previsiblement no tindràs una activitat física i/o mental molt elevada.
  • Durant el dejuni pots beure aigua. Fins i tot begudes com té o cafè no trencarien el dejuni, per suposat sempre i quan no els hi afegeixis sucre o altres endolcidors.
  • Durant el dejuni pots fer les teves activitats habituals i portar una vida normal. Tenim energia de sobra fins i tot per entrenar!
  • Quan facis el teu primer àpat després del dejuni, menja de manera normal, com ho faries habitualment. No necessites menjar de més per "compensar".
  • Combina aquesta estratègia amb una alimentació saludable. De poc ens servirà fer dejunis si quan mengem ho fem amb aliments poc saludables.

5. ÉS EL DEJUNI INTERMITENT PER TOTHOM?

El dejuni és una eina útil per qualsevol persona. No obstant, s’ha d’anar amb una mica de cura en els següents casos:

  • Persones que han patit anorèxia o bulímia i que, per tant, tenen una relació poc sana amb el menjar.
  • Dejunis de 24 hores o més en esportistes d’alt rendiment en etapes de competició, ja que requereixen consumir moltes calories diàries i fer-ho en un sol àpat seria incòmode.
  • En persones amb quadres greus d'estrès o ansietat, un dejuni llarg podria suposar un estressor addicional contraproduent.

6. EL DEJUNI INTERMITENT NO INTERESSA A LA INDUSTRIA ALIMENTÀRIA

El dejuni no es recomana en cap guia oficial de nutrició. Tot el contrari.

Si bona part de la població decidís, per exemple, saltar-se l’esmorzar varis cops a la setmana, l’impacte econòmic per la indústria alimentària seria notable.

De fet, és precisament en l’esmorzar on una part importat d’aquesta industria obté importants beneficis. Ho fa creant productes artificials a base de matèria prima molt barata (cereal, farina, sucre, greixos vegetals, etc.) que sovint “enriqueixen” amb nutrients o vitamines disfressant-los així de “saludables”.

Per exemple, per Kellog’s la millor manera de començar el dia és amb cereals (millor si són enriquits), una peça de fruita i un lacti (referència).

Per Dinosaurus (marca d’Artiach), un esmorzar complet és "imprescindible per un bon rendiment físic i intel·lectual", i l’ideal és dividir-lo “entre un esmorzar a primera hora del dia i reforçar-lo amb una altra toma a mig matí”, coincidint amb Kellog’s en que cal incorporar cereals, un lacti i una fruita (referència).

Aquestes i moltes altres empreses es basen en escassos i dubtosos estudis científics, sovint finançats per elles mateixes, que conclouen que per seguir una dieta “equilibrada” cal ingerir justament els productes que elles fabriquen i, per suposat, sense saltar-se cap àpat.

El pitjor és que els tentacles de la indústria arriben fins les instàncies públiques. Si ens fixem, per exemple, en el Pla de Foment d’Hàbits de Vida Saludables espanyol (Pla HAVISA), veiem que les empreses adherides són grans corporacions alimentàries.

Si precisament anem al portal de la Fundació Alimentum, que és la que signa el conveni del Pla HAVISA junt amb l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), veiem en un dels seus articles com asseguren que saltar-se l’esmorzar de forma regular pot provocar “guanys de pes a llarg termini i petits canvis en factors de risc de diabetis i malalties cardiovasculars”, a més de “risc de patir malalties cròniques”. I d’entre els aliments que cal incloure en l’esmorzar cita, òbviament, els lactis, cereals i fruites.

En aquest cas, els estudis científics en que es basa per fer aquestes afirmacions són únicament dos (estudi 1, estudi 2), ambdós liderats per la mateixa persona (el senyor Marcello Giovannini) i ambdós patrocinats curiosament per Soremartec Italia SrL, una gran companyia alimentària de la que penja, per exemple, l’empresa Ferrero.

Això no és una casualitat. La realitat és que els estudis en que es basa la gran industria alimentària són pobres i sovint directament manipulats amb l’objectiu de difondre idees com:

  -  Cal menjar cada 2 o 3 hores.

  - Cal fer almenys 5 àpats diaris.

  - El dejuni és perillós.

  - Els productes processats són saludables.

Ens volen convèncer de que els seus productes són millors que els que la natura va dissenyar per nosaltres i que cal menjar-los de manera constant al llarg del dia. Òbviament aquí existeixen conflictes d’interès evidents.

Els mitjans de comunicació també semblen formar part d’aquest "joc". Probablement poques vegades veurem notícies en els mitjans oficials que recomanin el dejuni. En canvi, el dia que surt un únic estudi observacional com aquest (un estudi observacional indica associació, no causalitat, per això es considera que el seu grau d’evidència científica és baix), afirmant que saltar-se l’esmorzar augmenta el risc d’aterosclerosis, apareixen multitud de titulars sensacionalistes que, més que informar, sembla que busquin difondre pànic sobre els suposats perills de saltar-se un esmorzar. Els següents titulars són fruit d’un únic estudi:

Ens preguntem on estan els titulars per donar cobertura a tots els estudis que hem anat citant durant la primera part de l’article.

CONCLUSIONS

El dejuni intermitent és una excel·lent eina per perdre greix (mantenint múscul), millorar la salut i prevenir (i fins i tot combatre) malalties. És la millor manera de regalar un descans fisiològic al nostre organisme, facilitant així processos de neteja, desintoxicació i regeneració.

A més, és molt senzill de portar-ho a la pràctica i, a més, gratuït. 

Per maximitzar el poder del dejuni combina'l amb una alimentació saludable a base d'aliments que vinguin de la natura i no d’una fàbrica.

Per qualsevol dubte, o si vols compartir la teva experiència amb nosaltres, escriu-nos un comentari a sota 🙂

SALUT i NATURA!

La meva passió per la natura i l'esport va fer que un dia em decidís a canviar el gimnàs per la natura, les màquines pels arbres i les peses per les roques. Sumat amb nous hàbits de vida, més d'acord amb les "lleis de la natura", he trobat coherència amb el que menjo, el que faig i el que sento, més motivació, més energia, més satisfacció, més salut i... sentir-me més humà!   [Més sobre mi]

Comença AVUI el camí cap a una vida més saludable

UNEIX-TE A NATURAfit I DESCARREGA'T EL NOSTRE EBOOK GRATUÏT!


Deja un comentario
  1. Hola!

    Na Queralt va traslladar ahir algunes qüestions referents al dejuni intermitent a l’antic blog de NATURAfit, a les quals hi donarem resposta a continuació.

    Comentari publicat per Queralt el dia 21undefined11undefined2020 a l’antiga web de NATURAfit:

    “Hola Joël,
    M’ha agradat molt el teu article. Ja fa temps que estic practicant el dejuni intermitent de 12undefined12 i aquests dos últims mesos he passat a fer com dius tu «lliure» a vegades faig 12undefined12, 14undefined10, 16undefined8 i un dia el mes 24 hores, això ho fet dues vegades. També he incorporat fer esport en dejú i la veritat es que estic molt contenta, m’he adonat que ja no tinc la necessitat, quan faig excursions a la natura de picar cada 2 o 3 hores.
    Des de fa molts pocs dies he incorporat a la meva dieta el quefir d’aigua, i el que et voldria demanar es a veure si el quefir d’aigua trenca el dejuni.
    Una altre cosa que voldria saber és si hi ha algun inconvenient en fer dejunis intermitents en l’etapa de la menopausa o podria ser contraproduent fer dejuni intermitent durant aquesta fase de la vida.
    Moltes gracies
    Queralt”

    En primer lloc moltes gràcies pel teu comentari Queralt.

    Enhorabona pel teu progrés i per haver sigut capaç d’incorporar el dejuni com a hàbit dintre la teva vida.

    Respecte el quefir d’aigua, aquest és un probiòtic interessant. No obstant, al portar sucre (depèn de si el compres o el fas tu pot tenir més o menys ingredients i en diferents quantitats), en certa manera estaria “trencant” el dejuni. La quantitat seria petita i no tindria un gran efecte, però sí et recomanaria esperar a la finalització del dejuni.

    Pel que fa a possibles inconvenients del dejuni durant l’etapa de la menopausa, no has de patir. No hi ha cap problema. El dejuni no deixa de ser un descans fisiològic que "regalem" al nostre organisme, i aquest serà ben rebut en qualsevol etapa de la vida.

    Per qualsevol altre cosa no dubtis en preguntar.

    Gràcies i… Salut i Natura!! 🙂

    Joël.

{"email":"Email address invalid","url":"Website address invalid","required":"Required field missing"}