“Probablement no existeixi cap medicament que tingui una influència tan directa sobre la salut que un passeig per la natura”. Són paraules del doctor i immunòleg Qing Li, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal y autor del llibre “El poder del bosque”.
Durant milions d'anys l'espècie humana ha viscut en contacte directe amb la natura, però en el món modern hem creat múltiples capes que ens separen d'ella. La nostra salut està pagant el preu d'aquesta desconnexió i se n'atribueixen efectes que es materialitzen en símptomes com ansietat, depressió, estrès, fatiga, insomni o irritabilitat. Alguns ho defineixen com “Trastorn per dèficit de natura”.
La realitat és que el simple contacte amb la natura (olorant-la, veient-la, escoltant-la, sentint-la, tocant-la o saborejant-la) genera un impacte increïblement positiu sobre la nostra salut.
Segur que has experimentat com un passeig pel bosc o un cap de setmana en un entorn natural et fa sentir millor. Els humans i humanes tenim una necessitat biològica de connectar amb la natura que fa que ens sentim còmodes quan ens envoltem d'ella.
Però... per què passa això? Quins són els beneficis reals? Com podem aprofitar-los al màxim?
A continuació expliquem tot el que necessites saber sobre els beneficis per la salut del contacte amb la natura.
QUÈ TROBARÀS A L'ARTICLE?
El metge ha d'aliar-se amb la natura ja que aquesta fa més de la meitat del treball sense demanar res a canvi
Alfredo Santalla
1. LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA NATURA AL LLARG DE L'EVOLUCIÓ
Durant el 99,9% de la nostra evolució hem viscut en contacte directe amb la natura. Per això ens sentim bé quan la veiem, l'escoltem i la sentim. Els nostres gens encara la reconeixen com la nostra veritable llar.
La natura ens ha permès sobreviure al llarg de milions d'anys. Per això el nostre cervell la identifica com a positiva per la nostra supervivència. Per exemple, ens agraden els llocs elevats amb àmplies vistes (ja que permetien als nostres ancestres trobar possibles preses o identificar possibles amenaces amb facilitat), els llacs, mars i boscos (per la potencial presència d'aliment), els rius i salts d'aigua (que indicava la presència d'aigua no estancada) o els prats d'herba baixa en comptes d'herba alta i brolla (ja que aquesta podria amagar posibles animals perillosos).
No obstant, en l'actualitat vivim en ciutats, pisos, apartaments, ciment, asfalt, pantalles i sabates que ens separen de la natura. Ja hi ha més gent vivint a les ciutats que fora d'elles. Ens hem convertit en una espècie urbana .
Segons la ONU, per primer cop a la història de la humanitat l’any 2008 hi havia més gent vivint a les ciutats que en zones rurals (referència). En el cas d’Europa, el 73% de la seva població viu a ciutats. A Espanya ho fa ja un 79% (referència).
L’impacte per la salut és important. Viure en entorns urbans està lligat a un increment del risc de patir ansietat, depressió i problemes psicològics, comparat amb viure en entorns rurals (estudi, estudi, estudi).
També ens hem convertit en una espècie d’interiors. Els ciutadans i ciutadanes europeus passen de mitjana el 90% del seu temps en espais tancats (referència).
I... què fem quan estem en interiors?
En general, moltes persones es passen la major part del temps treballant en oficines. I, quan per fi poden sortir d'ella, és habitual que vagin a fer esport al gimnàs, de compres al centre comercial o simplement tornen a casa. Sigui com sigui, ens passem bona part del dia en espais interiors i, a més a més, sovint mirant una pantalla.
Segons l’Agència Estadística Europea, un cop hem sortit de la feina destinem entre 2 i 3 hores diàries a mirar pantalles (telèfon, televisió, tableta, ordinador, etc). Si tenim en compte que bona part de la població treballa la major part del temps en oficines i davant un ordinador, estaríem parlant de que ens podem passar fins a 11 hores al dia davant d’una pantalla.
Aquesta convivència constant amb la tecnologia pot provocar el que molts anomenen “tecnoestrès” (definició), el qual contribueix a l'aprició de símptomes com ansietat, mal de cap, depressió, fatiga mental, tensió ocular o cervical, insomni, frustració o irritabilitat.
Ens hem desconnectat de la natura i la nostra salut està pagant el preu.
Fins i tot, en aquesta línia, l'any 2005 Richard Louv va acunyar el concepte de “trastorn per dèficit de natura” en el seu llibre “Los últimos niños en el bosque: salvemos a nuestros hijos del Trastorno por déficit de naturaleza”.
2. CONTACTE AMB LA NATURA I SALUT
Durant milers d’anys metges i filòsofs no disposaven d’estudis científics, però aplicant el sentit comú recomanaven a la gent que vivia a les ciutats anar a la natura. Intuïen que la vida urbana contribuïa a la malaltia, mentre que la natura la curava.
Actualment existeixen innumerables estudis que demostren una associació clara entre el contacte amb la natura i la salut. A continuació revisem alguns d’ells.
- L’any 1984 el doctor Ulrich va ser un dels primers en adonar-se del poder curatiu de la natura. Va comprovar que aquells pacients en habitacions amb finestres amb vistes a arbres es recuperaven abans que aquells amb vistes a interiors. A més, els primers necessitaven menys analgèsics i es deprimien amb menys freqüència (estudi, estudi).
- Fins i tot s'ha constatat un impacte positiu posant imatges de natura en habitacions d’hospital. Amb el simple fet de penjar aquestes imatgesa la paret es redueix el dolor reportat i es millora la recuperació dels pacients (estudi, estudi).
- A les presons, els presos i preses que viuen en cel·les amb vistes a entorns naturals visiten menys la infermeria que els/les que tenen vistes a interiors (estudi).
- Alumnes d’aules amb vistes a la natura tenen un millor desenvolupament cognitiu (estudi) i treuen millors notes (estudi).
- L’any 2002 una plaga d’escarabats va matar uns 100 milions d’arbres en una àmplia regió de Chicago. Anys més tard es va demostrar una associació directa entre la desaparició d’aquests arbres i l’augment de mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries (estudi) per part dels veïns i veïnes de la regió. Els estats on més arbres havien desaparegut tenien més mortalitat.
- Un estudi amb 10000 danesos va trobar que els que vivien a més d’1 km de zones forestals tenien un 42% més probabilitat de reportar estrès i patir malaltia (inclosa malaltia cardiovascular i càncer). Podríem pensar que la causa podia ser deguda a que persones amb un major poder adquisitiu poden viure a urbanitzacions o cases amb més presència de zones verdes i que, per tant, el nivell socioeconòmic explicaria aquesta correlació. Però els resultats es mantenien fins i tot controlant aquesta variable.
- En la mateixa línia, aquest estudi mostrava menys prevalença de depressió i ansietat quan es viu a menys d’1km d’una zona verda, aïllant variables econòmiques. Aquesta tendència era més marcada en nens i nenes.
- Joves i infants diagnosticats/des amb trastorn per dèficit d’atenció que reben classes en un entorn natural milloren en aprenentatge i redueixen la impulsivitat, comparat amb si ho fan en entorns urbans (estudi).
- En nens i nenes, viure a prop de la natura (en entorns rurals o prop de zones verdes) augmenta la capacitat d’afrontar fenòmens estressants del seu dia a dia (estudi), mentre que els i les que viuen lluny de la natura reporten pitjor salut (estudi).
- Passar temps a l’exterior no tan sols fa que els nens i nenes siguin més intel·ligents, sinó que també beneficia el seu comportament, habilitats socials, salut, benestar, resistència i confiança (estudi).
- En barris marginals, es reporten menys taxes de violència a les zones on hi ha més arbres (estudi).
- Es cometen menys crims en àrees on abunden arbres i espais verds, fins i tot quan es tracta de zones amb un alt nivell de pobresa (estudi).
- Les persones que viuen on hi ha més arbres i més ocells pateixen menys estrès i menys depressió (estudi).
- En aquest estudi es va veure que els residents de Londres que vivien en carrers amb més arbres rebien menys prescripcions mèdiques. Resultats semblants també s’han donat a Holanda (estudi) i als Estats Units (estudi).
- Segons aquest estudi, disposar de 10 o més arbres al teu carrer implica una millora de benestar equivalent al d’un augment de sou de 10.000 dòlars per any o a ser 7 anys més jove. I en la mateixa línia, aquest altre va concloure que amb 11 arbres més es reduïa la prevalença de malalties cardiometabòliques (hipertensió, diabetis i obesitat) i es produïen efectes comparables a rebre un augment de sou de 20.000 dòlars o a ser 14 anys més jove.
- Posar plantes a les oficines o fàbriques redueix l’estrès, augmenta la productivitat i redueix les baixes per malaltia (estudi, estudi, estudi, estudi).
- Les persones que passen més temps en exteriors tenen una millor imatge corporal i es senten millor respecte a sí mateixes comparat amb les que passen el mateix temps en interiors (a casa o a l’oficina) (estudi).
3. BENEFICIS PER LA SALUT DEL CONTACTE AMB LA NATURA
Actualment, l'evidència científica sobre els efectes per la salut del contacte amb la natura és àmplia. A continuació revisem els seus principals beneficis:
Aquestes cèl·lules són un tipus de glòbuls blancs (és a dir, els defensors del nostre cos) capaços de matar cèl·lules invasores o no desitjades (des d'un virus fins a cèl·lules tumorals). S'ha vist que persones amb una major activitat de les cèl·lules NK mostren menor incidència de malalties com el càncer.
Segons investigacions portades a terme per Qing Li, després d'un cap de setmana al bosc el número de cèl·lules NK augmenta un 50,2% i la seva activitat un 52,6% . A més, la presència de proteïnes anticancerígenes com la granulisina augmenta en un 48%, la granzima A en un 39% i la perforina en un 28%. Però el més sorprenent és que aquest efecte dura durant un mes.
4. PER QUÈ EL CONTACTE AMB LA NATURA ÉS CURATIU?
Una de les millors maneres d'explicar el poder curatiu de la natura és a través dels nostres 5 sentits: olfacte, gust, oïda, vista i tacte. Els revisem a continuació.
# 1. OLFACTE: olors de natura
L'aire del bosc està ple de fitoncides, els olis vegetals de les plantes. Aquests formen part del seu sistema de defensa per protegir-se de bacteris, insectes i fongs.
Moltes investigacions han demostrat que el simple contacte amb aquestes fitoncides, fins i tot a través de la vaporització d'olis essencials d'arbres, està relacionat amb una millora de la salut en general, reportant beneficis molt semblants als comentats a l'apartat anterior: augment significatiu del número i activitat de les cèl·lules NK, reducció dels nivells de cortisol, augment de les hores de somni, disminució de la tensió arterial i la freqüència cardíaca o l'anul·lació del sistema nerviós simpàtic i activació del parasimpàtic (estudi, estudi, estudi, estudi).
Fins i tot un estudi del Departament de psiquiatria de la Universitat de Mie (Japó) va demostrar que la fragància cítrica de D-limoneno es més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.
En aquest altre estudi, el departament d'urgències del centre mèdic de la Universitat de Vanderbilt, on es patia força estrès, dos infermeres varen vaporitzar olis essencials per la zona de treball. Després de fer-ho, el nivell d'estrès que reportaven els treballadors i treballadores va baixar del 41% al 3%, i els nivells d'energia reportats van augmentar del 33% al 77%.
Ja voldrien les empreses farmacèutiques disposar d'una pastilla amb aquests resultats!
# 2. De l'olfacte al gust: olor i sabor a natura
Existeix un bacteri innocu al terra que podem respirar o, fins i tot, empassar-nos (quan ens "enfanguem" la cara, ens embrutem amb terra les mans o quan mengem una verdura arrancada directament del terra): la Mycobacterioum vaccae.
Aquest bacteri també te la seva olor. És l'olor a terra que dona un sabor “terròs”, per exemple a les remolatxes o a les pastanagues.
L'olor és més intensa quan plou, sobretot si ho fa per primer cop després de temps. Al entrar en contacte amb l'aigua, el bacteri allibera substàncies químiques amb l'olor característica de terra mullat.
Evolutivament parlant, és posible que aquesta olor ajudés als nostres ancestres a trobar aliment, especialment després d'una llarga sequera. A més, quan porta molt de temps sense ploure, els olis de les plantes i arbres s'acumulen al terra i roques. Quan plou, l'aigua allibera aquests olis retinguts i inunda l'aire amb la seva fragància.
Per altra banda, l'oncòloga Mary O'Brien va descobrir que la injecció d'aquesta bactèria als seus pacients els hi feia millorar significativament la qualitat de vida, manifestant major positivitat i nivells d'energia, així com reportant un millor funcionament cognitiu (estudi).
Anys després es va comprovar com el tractament d'immunoteràpia amb aquest bacteri millorava la cura de la tuberculosis (estudi, estudi, estudi).
També es va demostrar que la injecció de bacteris en ratolins produeix un augment de la producció de serotonina (estudi), un neurotransmisor la falta del qual està associada a símptomes de depressió.
En altres estudis amb ratolins s'ha vist que té els mateixos efectes que els antidepressius per combatre l'estrès (estudi, estudi), millora la resposta immune front infeccions (estudi) i, fins i tot, presenta un paper protector contra malalties neurodegenearatives, inflamació i disfunció cognitiva (estudi).
L'any 2007, el neurocientífic Lowry va demostrar que menjar aquest bacteri (per exemple a través dels vegetals), o bé respirant-la (a través de l'aire), te els mateixos beneficis que injectant-la (estudi).
# 3. Vista: colors de natura
Sovint la llum que més acostumem a veure en el món modern és artificial. Prové de les pantalles i de les bombetes, tant de dia com de nit. A més, cada cop són més comuns les tonalitats grises típiques de ciutats. Però... és això el que els nostres ulls realment esperen?
Aplicant tècniques de ressonància magnètica s'ha comprovat que veure paisatges de natura o de ciutat activa zones diferents del cervell (estudi, estudi).
En concret, els paisatges naturals, en comparació amb paisatges urbans, activen zones del cervell riques en receptors opioides, amb efectes semblants a una espècie de morfina que redueix el dolor i produeix sensació de benestar, però sense els efectes secundaris dels medicaments (estudi).
Per altra banda, veure imatges de natura redueix el cortisol, els nivells d'estrès, la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca, incrementa les emocions positives i activa el sistema nerviós autònom induint a la relaxació (estudi).
En concret, els colors que més ens relaxen són el verd i el blau. Probablement la raó sigui evolutiva, ja que aquests significaven que les probabilitats de trobar aigua i menjar augmentaven. Per contra, els colors grisos (típics de ciutat) ens posen més de mal humor i agressius.
Com a curiositat, Richard Taylor va descobrir que estem programats per respondre a fractals com els que es troben a la natura (estudi). Un fractal és un patró natural geomètric molt característic que sovint trobem a la natura (simetries en un rusc, espirals d'un cargol, la forma d'un floc de neu a nivell microscòpic, la geometria de les fulles, etc.). Taylor va comprovar que mirar aquest tipus de patrons naturals pot reduir l'estrès fins a un 60% (estudi).
#4. Oïda: sons de natura
Està àmpliament comprovat que els sons de la natura redueixen l’estrès i reporten benestar, mentre que els artificials i de ciutat fan just el contrari (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi).
A més, som més sensibles a una gama concreta de freqüències que curiosament coincideix amb la del cant dels ocells. Per això escoltar-los ens sembla una agradable melodia.
Aquest altre estudi demostrava que quan els i les participants escoltaven sorolls artificials centraven l’atenció cap a l’interior, associant-se amb avorriment i pensaments obsessius. Mentre que quan escoltaven sons de natura dirigien l’atenció cap a l’exterior, reduint l’activitat del sistema nerviós simpàtic i augmentant la del parasimpàtic, induint així a la relaxació.
Fins i tot quan mirem un bosc a través d'una pantalla d'ordinador, acompanyant la projecció amb sons de natura, s’observa un efecte recuperador i redueix més els nivells d’estrès respecte quan s’emeten tan sols les imatges sense so (estudi).
Amb els nivells tan abundants de soroll artificial presents a les nostres vides, la majoria de persones no té l’oportunitat de gaudir dels efectes restauradors de la pau i la tranquil·litat de la natura.
Segons el doctor Qing Li, “el silenci a la natura no significa un silenci total. Quan eliminem el soroll humà tenim l’oportunitat d’escoltar sons que tan sols la natura ens pot regalar".
Els sons de natura que més ens solen agradar són els de l’aigua, el vent suau i per suposat el cant dels ocells.
#5. Tacte: contacte directe amb la natura i "earthing"
Queda molt per estudiar, però sembla que el contacte directe de la nostra pell amb la natura facilita un intercanvi d’electrons amb efectes curatius.
Al llarg de la nostra evolució sempre hem estat en contacte directe amb la natura, habitualment a través dels nostres peus descalços. Fins i tot quan portàvem calçat, aquest estava fet amb pell d’animal o derivats vegetals, material que condueix els electrons i, per tant, mantenia la connexió elèctrica amb la Terra.
No obstant, en el món modern ens hem desconnectat d’aquesta "posta a terra natural". No només els blocs d’edificis i l’asfalt ens han separat de la Terra, sinó que quan sortim a l’exterior ens protegim els peus amb sabates fabricades amb soles de goma, desconnectant-nos encara més d'ella.
Una acció tan senzilla com treure’ns les sabates i caminar o estar descalç a la natura pot tenir un efecte realment reparador.
Però, què és i com funciona aquesta connexió?
Earthing o connexió amb la Terra
L’efecte de connectar-nos a la Tierra, literalment, és un concepte conegut amb el nom de “Earthing”.
En el seu llibre publicat l’any 2010 “Earthing: The Most Important Health Discovery Ever?”, Clinton Ober ja apuntava a que moltes de les malalties del món modern es podien millorar a través d’aquesta connexió. Si t'interessa, aquí tens la versió en espanyol del llibre:
L’explicació científica estaria en la càrrega negativa present a la superfície de la Terra, una veritable font inesgotable d’electrons que nosaltres "absorviríem" al estar en contacte directe amb ella. Aquests ens ajudarien a neutralitzar els radicals lliures com si es tractés d’un autèntic antioxidant (estudi, estudi). En aquest sentit, l’any 2014 fins i tot es va poder mesurar empíricament aquest intercanvi d’electrons entre el cos humà i el terra (estudi).
A continuació citem alguns estudis publicats que demostrarien l’efecte positiu de l’Earthing:
CONCLUSIONS
Hem evolucionat durant milions d’anys en un entorn que ja no existeix. L’asfalt i el ciment han substituït els arbres i la natura, hem canviat el so dels ocells pel soroll dels cotxes, la llum del sol per la llum artificial, l’aire pur per l’aire contaminat i el contacte amb la natura pel contacte amb cadires i rajoles. Aquesta desconnexió té efectes negatius directes sobre la nostra salut.
Per això cal reconnectar amb la natura. El simple contacte amb ella, el temps que puguis i de la manera que puguis, tindrà un efecte curatiu d’insospitada importancia.
Pots passejar per la natura, fer una escapada de cap de setmana a un entorn rural, caminar descalç/a una estona per un parc proper a casa, contemplar un paisatge verd encara que sigui durant només 10 minuts, escoltar el cant dels ocells al matí, passejar a la teva mascota a l'aire lliure o, fins i tot, tocar amb les mans algun arbre de camí al cotxe. Són exemples d'accions sencilles que ens apropen a la natura i que generaran un impacte positiu sobre la nostra salut.
Una altra manera de gaudir i connectar amb la natura és a través dels anomenats "banys de bosc". Parlarem d'ells en un proper post.
El contacte amb la natura, junt amb activitat física i moviment diari, una bona alimentació i un descans profund i reparador, són 4 dels pilars bàsics per una vida saludable.
A més, la natura és gratis i sense efectes secundaris.
Així doncs, a què esperes per sortir a gaudir i beneficar-te d'ella? 😉
Per qualsevol dubte, o si vols compartir la teva experiència amb nosaltres, escriu-nos un comentari a sota 🙂
SALUT i NATURA!
Ajudem a les persones en el seu camí cap a una vida saludable a través del poder transformador dels factors naturals de salut. [Més sobre mi]