EL CONTE DE LA VACA I EL MESTRE SAMURAI

Un mestre samurai passejava per un bosc amb el seu fidel deixeble, quan va veure a la llunyania un lloc d'aparença pobra: una caseta al mig de camp. Va decidir fer una breu visita al lloc.

Durant la caminada li va comentar a l'aprenent sobre la importància de realitzar visites, conèixer persones i les oportunitats d'aprenentatge que obtenim d'aquestes experiències.

Al arribar va constatar la pobresa del lloc. Els habitants, una parella, dues filles i un fill, estaven vestits i vestides amb robes brutes, esquinçades i sense calçat. La casa era poc més que un cobert de fusta.

El mestre es va aproximar a la parella i va preguntar: "En aquest lloc on no hi ha possibilitats de treball ni tampoc punts de comerç, com fan per sobreviure? La parella va respondre: "Amic meu, nosaltres tenim una vaca que dóna varis litres de llet cada dia. Una part del producte el venem o el canviem per altres aliments a la ciutat veïna i, amb l'altra part, produïm formatge, quallada, etc., per al nostre consum. Així és com anem sobrevivint ".

El mestre va agrair la informació, va contemplar el lloc per un moment, es va acomiadar i va marxar.

A mig camí, es va tornar cap al seu deixeble i li va ordenar: "Busca la vaca, porta-la al precipici que hi ha allà davant i empeny-la pel barranc".

El jove, espantat, va mirar al mestre i li va respondre que la vaca era l'únic mitjà de subsistència d'aquella família. El mestre va romandre en silenci i el deixeble, capcot, va complir l'ordre.

Va empènyer la vaca pel precipici i la va veure morir. Aquella escena va quedar gravada en la memòria d'aquell jove durant molts anys.

Aclaparat per la culpa, un bell dia el jove va decidir abandonar tot el que havia après i tornar a aquell lloc. Volia confessar a la família el que havia passat, demanar-los perdó i ajudar-los.

Així ho va fer. A mesura que s'aproximava al lloc veia tot molt bonic, arbres florits, una casa molt maca amb un cotxe a la porta i alguns nens jugant al jardí. El jove es va sentir trist i desesperat imaginant que aquella humil família hagués hagut de vendre el terreny per sobreviure. Va accelerar el pas i va ser rebut per una parella molt simpàtica.

El jove va preguntar per la família que hi vivia allà fa uns anys. La parella va respondre que seguia vivint allà. Incrèdul, el jove va confirmar que era la mateixa família que va visitar amb el seu mestre.

Va elogiar el lloc i va preguntar a la parella: "Com van fer per millorar aquest lloc i canviar de vida?".

La parella li va respondre: "Nosaltres teníem una vaca que va caure pel precipici i va morir. D'aquí en endavant ens vam veure en la necessitat de fer altres coses i desenvolupar altres habilitats que no sabíem que teníem. Així vam arribar a l'èxit que pots veure ara ".

REFLEXIÓ

Deixant de banda el trist final de la vaca, el conte és una bona manera de reflexionar sobre allò que potser hàgim de deixar anar.

En la nostra vida solem tenir coses que ens proporcionen algun benefici, seguretat o plaer, però que a la llarga ens fan ser dependents, física o emocionalment. A més, no ens permeten veure més enllà.

Aquestes coses, o "vaques", poden ser un aliment, un hàbit poc saludable, una persona, una relació, una feina, una casa, un comportament, un pensament, una creença o una emoció.

Sovint aquestes "vaques" fan que ens acomodem a la nostra zona de confort, ens estanquem, acceptem una situació que no ens beneficia i ens conformem. En aquests casos, ser capaç d'identificar-les i deixar-les anar és la via per avançar en la nostra vida i millorar la nostra salut.

I tu? Tens alguna "vaca" en la teva vida?

Explica-m'ho en comentaris;-)

SALUT i NATURA!