El dejuni és la millor manera de donar un descans fisiològic al nostre organisme. Al practicar-lo, l’energia que el cos estalvia en la digestió anirà destinada a processos de neteja, regeneració i autocuració.

A nivell científic, l’evidència en favor del dejuni és cada cop major, tant per dejunis curts (de 12 a 24 hores) com més llargs (majors de 24 hores o, fins i tot, de dies i setmanes).

Si ens centrem en la pràctica del dejuni intermitent amb finestres de restricció calòrica més curtes, les quals en general poden ser practicades per qualsevol persona sense cap mena de risc, són nombroses les revisions sistemàtiques i metaanàlisis (estudis que representen el màxim grau d’evidència científica) els que constaten els seus beneficis per la salut. En concret, aquests són alguns d’ells:

• Reducció de pes i del risc de diabetis tipus 2 en poblacions amb sobrepès i obesitat (revisió sistemàtica de 2014).
• Millores en el pes i menor prevalença de malaltia cardiovascular i diabetis (revisió sistemàtica de la literatura científica publicada fins gener de 2015).
• Tractament eficaç pel sobrepès i l’obesitat (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de 6 estudis fins novembre de 2015).
• Pèrdua de pes i millora de la salut metabòlica (revisió anual de nutrició publicada a Pubmed el 2017).
• Pèrdua de pes i millores metabòliques (revisió sistemàtica i metaanàlisis d’11 assajos clínics aleatoris fins maig de 2018).
• Disminució significativa de l’índex de massa corporal, nivells de glucosa en sang, de resistència a la insulina, de massa grassa, dels nivells de leptina i, en conseqüència, “un benefici significatiu en el metabolisme” (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de la literatura científica publicada fins setembre de 2019).
• Millora moderada dels paràmetres de lípids i lipoproteïnes, especialment els nivells de HDL-c (revisió sistemàtica i meta-anàlisis de literatura científica publicada fins febrer de 2019 sobre els efectes del dejuni durant el mes de Ramadán).
• Pèrdua de pes i millor control glucèmic (revisió sistemàtica de 27 assajos clínics de 2000 a 2019).

Però més enllà de les conclusions generals d’aquestes investigacions, a continuació indiquem amb més grau de detall els 7 principals beneficis per la salut que pot reportar la pràctica del dejuni intermitent.

Quan fem dejuni el nostre cos inicia un procés de canvis hormonals que condueixen a:

• La reducció dels nivells d’insulina en sang, facilitant la crema de greix acumulat al cos (estudi).
• L’augment de l’hormona de creixement, la qual també facilita la crema de greix i, a més, el guany muscular (estudi, estudi, estudi, estudi).

Segons aquesta revisió sistemàtica, el dejuni intermitent pot reduir el greix corporal entre un 3 i 8% en 24 setmanes.

Altres estudis han demostrat que es perd més greix fent dejunis intermitents que no fent dietes hipocalòriques (estudi, estudi). De fet, molts altres constaten que fer dejunis intermitents redueix els triglicèrids (greixos) en sang millorant el perfil lipídic (estudi, estudi, estudi, estudi).

Com a exemple “mediàtic”, l’actor Hugh Jackman va combinar dejuni intermitent amb determinades pautes d'alimentació i entrenament en la seva preparació física per la pel·lícula "Lobezno", amb molt bons resultats. Ho explica en aquest video.

El dejuni intermitent ajuda a millorar la sensibilitat a la insulina (estudi, estudi, estudi), reduint de manera notable el risc de patir diabetis tipus 2. De fet, es mostra més efectiu que la pròpia restricció calòrica (estudi).

La diabetis tipus 1 és una malaltia metabòlica genètica, però la tipus 2 (la més abundant) és adquirida i conseqüència d’hàbits de vida poc saludables. Una alimentació freqüent i abundant en sucres o carbohidrats simples, combinada amb la falta d’activitat física i una vida sedentària, provoquen augments desproporcionats en els nivells de glucosa en sang i, per extensió, un augment de la resistència a l’acció de l’hormona insulina.

Per tant, qualsevol acció que redueixi la resistència a la insulina ajudarà a reduir els nivells de sucre en sang.

Per altra banda, també s’ha vist com persones amb diabetis tipus 2 responen millor fent 2 grans menjars diaris que 6 petits menjars (estudi).

Si és bo pel cos hauria de ser bo per la ment.

Per la nostra experiència podem dir que la gran majoria de persones que fan dejuni reporten més concentració, més motivació i més claredat mental. És lògic, ja que tota l’energia que aniria destinada a l’aparell digestiu queda lliure per altres processos. De fet, els estudis apunten a que efectivament es produeix aquesta millora.

S’ha comprovat com el dejuni intermitent incrementa la síntesis d’una hormona del cervell anomenada factor neurotròfic (BDNF), essencial per la seva salut i funcionalitat (estudi, estudi, estudi), així com també la síntesis d'orexina (estudi), hormona vinculada als estats de vigília i alerta.

Per altra banda, tot i que no s'han realitzat investigacions en humans, amb ratolins s’ha vist que el dejuni intermitent redueix la severitat i allarga l’aparició de l’Alzheimier (estudi), així com també d’altres malalties neurodegeneratives com el Parkinson (estudi, estudi). De fet, s’ha comprovat que el dejuni augmenta la neuroplasticitat, fet que redueix i ajuda a lluitar contra l’aparició d’aquest tipus de malalties (estudi).

En altres estudis s’ha vist com el dejuni intermitent augmenta el creixement de neurones (estudi, estudi).

Quan fem dejuni el nostre cos inicia processos de reparació cel·lular lligats a l’eliminació de residus i toxines, procés també anomenat autofàgia (estudi, estudi). Aquest procés es troba lligat, a més, a mecanismes naturals “antienvelliment” (estudi).

També es produeixen canvis en varis gens relacionats amb la longevitat i la protecció front malalties (estudi, estudi).

De fet, en aquest estudi varen mantenir a 24 participants en balanç energètic durant un determinat període de temps, és a dir, ingerint exactament les mateixes calories setmanals. Van comprovar que si, en comptes de menjar les mateixes calories cada dia, s’alternava un dia de dèficit calòric alt (només menjant 650 kcal) i un altre dia amb superàvit alt (4550 kcal), es produïa un augment en l’expressió de la proteïna SIRT3, coneguda com la “proteïna de la joventut”, que està lligada a la protecció cel·lular i la longevitat (estudi).

En estudis amb ratolins s’ha comprovat que les que realitzen dejunis intermitents allarguen la seva vida entre un 36 i un 83% més respecte les que no en fan (estudi, estudi).

Com hem vist, el dejuni intermitent redueix els triglicèrids i la glucosa en sang. Però, a més, també redueix la pressió sanguínia i el colesterol LDL, ambdós factors que incrementen el risc de patir malaltia cardiovascular (estudi, estudi, estudi).

Segons un recent estudi es va constatar que el dejuni intermitent redueix el risc cardiometabòlic en pacients amb síndrome metabòlic, probablement per la millora en la microbiota inestinal (estudi).

S’ha comprovat a través de multitud d’estudis com el dejuni intermitent millora la resistència a l’estrès oxidatiu (estudi, estudi, estudi) i alhora redueix la inflamació (estudi, estudi, estudi), ambdós factors de risc que estan darrera de múltiples patologies i malalties cròniques.

Tots els estudis indiquen que el dejuni intermitent redueix el risc de càncer al limitar el creixement de cèl·lules cancerígenes (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi). També s’ha comprovat que fa més tolerable la quimioteràpia (estudi) i és eficaç en el tractament de càncer de pulmó (estudi).

• Si no estàs habituat/da a fer dejunis, comença amb el 12/12. Si ho portes bé passa al 16/8 i, finalment, prova amb el de 24 hores.
• Com a referència, podries realitzar dejunis 12/12 o 16/8 diàriament sense problema, o bé un o varis dies a la setmana. El de 24 hores seria recomanable fer-lo algun cop al mes. A títol personal, habitualment realitzo 2 dejunis d’unes 16 hores a la setmana i un de 24 hores al mes. Na Marta, en canvi, acostuma a realitzar dejunis de 16 hores diaris al llarg de la setmana amb una finestra d’alimentació de 8 hores cada dia.
  
• Si estàs ben adaptat/da als dejunis de 24 hores, pots experimentar algun cop amb el de 48 hores. En aquest cas, recomanem que els facis aquells dies en que previsiblement no tindràs una activitat física i/o mental molt elevada.
  
• Durant el dejuni pots beure aigua. Fins i tot begudes com té o cafè no trencarien el dejuni, per suposat sempre i quan no els hi afegeixis sucre o altres endolcidors.
• Durant el dejuni pots fer les teves activitats habituals i portar una vida normal. Tenim energia de sobra fins i tot per entrenar!
• Quan facis el teu primer àpat després del dejuni, menja de manera normal, com ho faries habitualment. No necessites menjar de més per "compensar".
• Combina aquesta estratègia amb una alimentació saludable. De poc ens servirà fer dejunis si quan mengem ho fem amb aliments poc saludables.

El dejuni no es recomana en cap guia oficial de nutrició. Tot el contrari.

Si bona part de la població decidís, per exemple, saltar-se l’esmorzar varis cops a la setmana, l’impacte econòmic per la indústria alimentària seria notable.

De fet, és precisament en l’esmorzar on una part importat d’aquesta industria obté importants beneficis. Ho fa creant productes artificials a base de matèria prima molt barata (cereal, farina, sucre, greixos vegetals, etc.) que sovint “enriqueixen” amb nutrients o vitamines disfressant-los així de “saludables”.

Per exemple, per Kellog’s la millor manera de començar el dia és amb cereals (millor si són enriquits), una peça de fruita i un lacti (referència).

Per Dinosaurus (marca d’Artiach), un esmorzar complet és "imprescindible per un bon rendiment físic i intel·lectual", i l’ideal és dividir-lo “entre un esmorzar a primera hora del dia i reforçar-lo amb una altra toma a mig matí”, coincidint amb Kellog’s en que cal incorporar cereals, un lacti i una fruita (referència).

Aquestes i moltes altres empreses es basen en escassos i dubtosos estudis científics, sovint finançats per elles mateixes, que conclouen que per seguir una dieta “equilibrada” cal ingerir justament els productes que elles fabriquen i, per suposat, sense saltar-se cap àpat.

El pitjor és que els tentacles de la indústria arriben fins les instàncies públiques. Si ens fixem, per exemple, en el Pla de Foment d’Hàbits de Vida Saludables espanyol (Pla HAVISA), veiem que les empreses adherides són grans corporacions alimentàries.

Si precisament anem al portal de la Fundació Alimentum, que és la que signa el conveni del Pla HAVISA junt amb l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), veiem en un dels seus articles com asseguren que saltar-se l’esmorzar de forma regular pot provocar “guanys de pes a llarg termini i petits canvis en factors de risc de diabetis i malalties cardiovasculars”, a més de “risc de patir malalties cròniques”. I d’entre els aliments que cal incloure en l’esmorzar cita, òbviament, els lactis, cereals i fruites.

En aquest cas, els estudis científics en que es basa per fer aquestes afirmacions són únicament dos (estudi 1, estudi 2), ambdós liderats per la mateixa persona (el senyor Marcello Giovannini) i ambdós patrocinats curiosament per Soremartec Italia SrL, una gran companyia alimentària de la que penja, per exemple, l’empresa Ferrero.

Això no és una casualitat. La realitat és que els estudis en que es basa la gran industria alimentària són pobres i sovint directament manipulats amb l’objectiu de difondre idees com:

  -  Cal menjar cada 2 o 3 hores.

  - Cal fer almenys 5 àpats diaris.

  - El dejuni és perillós.

 - Els productes processats són saludables.

Ens volen convèncer de que els seus productes són millors que els que la natura va dissenyar per nosaltres i que cal menjar-los de manera constant al llarg del dia. Òbviament aquí existeixen conflictes d’interès evidents.

Els mitjans de comunicació també semblen formar part d’aquest "joc". Probablement poques vegades veurem notícies en els mitjans oficials que recomanin el dejuni. En canvi, el dia que surt un únic estudi observacional com aquest (un estudi observacional indica associació, no causalitat, per això es considera que el seu grau d’evidència científica és baix), afirmant que saltar-se l’esmorzar augmenta el risc d'arteriosclerosi, apareixen multitud de titulars sensacionalistes que, més que informar, sembla que busquin difondre pànic sobre els suposats perills de saltar-se un esmorzar. Els següents titulars són fruit d’un únic estudi:

El dejuni intermitent és una excel·lent eina per perdre greix (mantenint múscul), millorar la salut i prevenir (i fins i tot combatre) malalties. És la millor manera de regalar un descans fisiològic al nostre organisme, facilitant així processos de neteja, desintoxicació i regeneració.

A més, és molt senzill de portar-ho a la pràctica i, a més, gratuït. 

Per maximitzar el poder del dejuni combina'l amb una alimentació saludable a base d'aliments que vinguin de la natura i no d’una fàbrica.

Probablement algun cop hagis seguit un règim o algun tipus de "dieta" per perdre pes, millorar la silueta o guanyar salut. Si és així, també és molt possible que l’hagis deixat.

Entre el 80 i el 95% de les persones que comencen una dieta o règim per perdre pes l’abandonen al poc temps (estudi, enquesta). Alhora, el 66% d’aquestes persones guanyen més pes del que tenien abans de començar-la (estudi).

A la llum d'aquestes dades sembla que posar-se "a dieta" no sigui la millor idea...

Els nostres avantpassats directes van aparèixer fa al voltant de 2,5 milions d'anys. Des de llavors, vàries espècies del gènere Homo van conviure durant centenars de milers d'anys (Homo erectus, Homo ergaster, etc.). I, de totes elles, només una va evolucionar i sobreviure fins l'actualitat: l'Homo sapiens (és a dir, nosaltres). En concret, la nostra espècie va aparèixer fa entre 300 i 200.000 anys.

Des de l'aparició del nostre ancestre més proper i fins l'inici de l'agricultura fa uns 10.000 anys, hem viscut en petites tribus de caçadors i recol·lectors alimentant-nos amb els aliments que obteníem directament de la natura. Això representa com a mínim el 99,5% de la nostra evolució, el que equival a unes 76.000 generacions humanes (referència).

Amb l'arribada de la revolució agrícola va produir-se un canvi radical en la nostra manera de viure. A nivell nutricional, vam introduir a la nostra dieta llet i cereals, aliments amb els que tan sols hem conviscut com a espècie al llarg d’unes 333 generacions.

No va ser fins fa unes 4 generacions, amb la revolució industrial, quan varen aparèixer els primers productes processats. I només una generació humana (l’actual) ha conviscut amb els ultraprocessats que avui inunden els supermercats.

En l’actualitat, el 75% de les calories que ingerim diàriament provenen d'aliments que no hem consumit durant el 99,5% de la nostra evolució: cereals (22%), sucres i altres endolcidors (18%), olis vegetals (17%), lactis (11%) i begudes alcohòliques (4%).

A més, alguns d'aquests "aliments" sovint són combinats per la indústria alimentària per crear de manera artificial sofisticats productes ultraprocessats, alhora acompanyats de químics en forma de conservants, estabilitzants i un llarg etcètera. Un ultraprocessat és un producte que no conté un aliment sencer o identificable, sinó llargues llistes d'ingredients, sovint 5 o més.

Es tracta, en definitiva, de productes molt allunyats dels aliments originals de la nostra espècie.

Aquesta gran incoherència té seriosos efectes sobre la salut.

Per exemple, un estudi publicat a la British Medical Journal va realitzar un seguiment a més de 100.000 persones durant 15 anys. La investigació va constatar com a mesura que augmenta el consum d’ultraprocessats ho fa també el risc de mortalitat per qualsevol causa. En concret, consumir 4 racions d’ultraprocessats al dia incrementa el risc en un 63% i, per cada ració addicional, augmenta un 18% més.

Un altre estudi recent, realitzat en 645 homes i 241 dones amb una edat mitjana de 68 anys, va constatar que menjar entre 2 i 3 porcions d'ultraprocessats al dia incrementa el risc d'escurçar els telòmers de les cèl·lules entre un 40 i un 82%. L'escurçament dels telòmers està directament associat a l'envelliment (estudi, estudi) i al risc de patir malaltia coronària (estudi, estudi) i càncer (estudi), a més d'incrementar el risc de mortalitat per qualsevol causa (estudi, estudi).

En general, quant més processat és un aliment, menys valor nutricional té, menys adaptats i adaptades estem a ell i més problemes de salut comporta.

Tant si analitzem les restes fòssils dels nostres ancestres caçadors i recol·lectors com si estudiem l’alimentació de les tribus actuals presents al nostre planeta i que conserven un estil de vida més ancestral, trobem un denominador comú: la seva dieta es basa única i exclusivament en aliments disponibles a la natura. Cal destacar en aquest punt que aquestes societats estan lliures de les anomenades malalties de la civilització, preocupantment abundants i en creixement als països "desenvolupats" (diabetis, càncer, malaltia cardiovascular, malalties autoimmunes, etc.).

És intuïtiu pensar que, quant més temps haguem conviscut amb un aliment, més adaptats estarem a ell. Per tant, quant més ancestral o nativa sigui la nostra alimentació, més beneficis a nivell de salut ens hauria de reportar.

De fet, els estudis científics no deixen de constatar-ho. El nostre disseny genètic, metabòlic i fisiològic està millor adaptat als aliments amb els que hem conviscut durant més temps.

Per tant, per millorar la nostra salut cal recuperar una alimentació que s'acosti al màxim a l'originària de l’espècie humana, aquella que la natura va dissenyar per nosaltres.

Pots menjar-ne cada dia però en moderació pel seu cert grau de contingut en antinutrients. Prioritza’ls en la seva forma natural i amb closca. Com a exemples més comuns tenim les ametlles, nous, nous de Brasil o avellanes.

Certs olis són molt beneficiosos per la salut, a més de ser un condiment ideal per molts plats. I, tot i no ser un aliment que trobem directament a la natura, és resultat d'un mínim processament a partir d'una fruita.

Prioritza sempre l'oli d'oliva verge extra, en especial aquell elaborat mitjançant procediments mecànics i extracció en fred. L'oli de coco també pot ser una bona opció.

Descarta olis vegetals com el de girasol.

El control del foc fa uns quants centenars de milers d’anys va obrir la porta a consumir aliments no digeribles en el seu estat natural. És el cas dels llegums.

Hi ha referències que constaten que ja eren consumides per societats caçadores i recol·lectores en el passat, tot i que de manera limitada (estudi, estudi, estudi). Per tant, estaríem relativament adaptats al seu consum.

No obstant, els llegums són llavors i, com a tals, contenen certa proporció dels anomenats “antinutrients”, una mena d’armes químiques que utilitzen per defensar-se i evitar ser consumides, semblant al cas dels fruits secs. Al no tenir garres ni ungles per defensar-se com els animals, les llavors utilitzen certes substàncies tòxiques com, en aquest cas, les lectines o els fitats. Les primeres poden ocasionar dany a la paret intestinal (estudi, estudi, estudi), mentre que els segons poden inhibir l’absorció de minerals com el ferro o el zinc (estudi, estudi).

En qualsevol cas, els nostres ancestres varen aprendre a desactivar en gran mesura aquestes armes biològiques. Ho feien remullant i cuinant correctament els llegums. Per això, com a norma general, abans de cuinar-los caldria remullar-los durant 12 o 18 hores.

La nostra recomanació és que els llegums no siguin la base de la teva alimentació, però si et senten bé pot ser una manera senzilla (i barata) d’afegir, en quantitats moderades, més varietat a la teva alimentació.

Els cereals són aliments relativament recents en la dieta humana. Abans de la revolució agrícola el seu consum era mínim, mentre que avui es troben a la base de l'obsoleta piràmide nutricional (aquí trobaràs l'última actualització de la piràmide que proposa la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària).

No obstant, la realitat és que encara no estem plenament adaptats a aquest aliment i sovint genera problemes, especialment el blat modern, les farines i els cereals refinats en general. Aquests problemes a vegades són malestars estomacals evidents, però d'altres són gairebé imperceptibles però amb greus conseqüències a llarg termini (com la inflamació de baix grau).

Igual que els llegums, el principal motiu és la presència d’antinutrients, en aquest cas principalment àcid fític, gluten (la proteïna del cereal) i gliadina (glucoproteïna precursora del gluten), els quals poden resultar tòxics per l’ésser humà. Per exemple solen estar al darrera d’al·lèrgies, patologies digestives o permeabilitat intestinal, incrementant també el risc de malalties autoimmunes. A més, són aliments que presenten poca densitat nutricional, fet que es sol compensar artificialment "enriquint-los" amb vitamines i minerals.

Per aquest motiu, com a norma general, recomanem eliminar els cereals de la dieta durant una temporada (per exemple un mes), per tal d’observar com respon el nostre cos al canvi. Moltes persones noten canvis positius en poc temps, tant físics com mentals.

Si decideixes menjar-ne, recomanem fer-ho amb moderació i descartant cereals refinats, farines i qualsevol producte derivat (com galetes, pasta o pa blanc). Prioritza sempre cereals de gra sencer i integrals, com l’arròs integral o la civada. En aquests casos, remulla’ls prèviament durant hores amb l’objectiu d’eliminar la major part dels antinutrients que puguin contenir.

Una altra alternativa interessant és experimentar amb els anomenats “pseudocereals”, com per exemple la quinoa o el blat de fajol. Aquests no contenen gluten i el seu perfil nutricional és millor que la majoria de cereals, especialment del blat.

El sucre és addictiu (fins i tot per molts autors és considerat com una autèntica droga) i està al darrera de múltiples problemes de salut com obesitat, diabetis, malaltia cardiovascular o malaltia autoimmune. El llistat d'investigacions científiques que ho demostren és interminable. A continuació fem referència a algunes d'elles: estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi.

Segons altres estudis, els endolcidors artificials tampoc són una bona alternativa ja que, tot i tenir menys calories, reporten problemes similars.

Per tant, la nostra recomanació és eliminar el sucre i endolcidors artificials de la nostra alimentació.

Els cereals refinats en forma de farines, pasta, galetes o pa són els que més problemes de salut reporten. Igual que en el cas del sucre, l'evidència científica que ho demostra és molt extensa. A continuació alguns exemples: estudi, estudi, estudi, estudi, estudi.

Per tant, la nostra proposta és eliminar-los al màxim de la teva dieta.

Si fossis un "apassionat/da" del pa, una alternativa molt més saludable és el pa de gra de fajol, com hem comentat abans.

Són els que es generen de manera industrial al convertir l’oli líquid en greix sòlid. Es troben en molts productes processats, especialment galetes i bolleria.

Tot i que el seu consum provoca importants problemes a nivell metabòlic i cardiovascular (estudi, estudi, estudi), i que fins i tot la OMS reconeix al voltant de 500.000 morts anuals pel seu consum (referència), són legals i continuen presents irresponsablement en multitud de productes processats.

Per tant, igual que els cereals refinats i el sucre, recomanem eliminar-los al màxim.

Per molt "sanes" que ens vulguin vendre unes galetes, desconfia dels missatges de màrqueting que ens llança la indústria, revisa els seus ingredients i activa el teu detector de processats.

La margarina o olis com el de soia o el de blat de moro són rics en àcids omega-6 i s'oxiden amb facilitat a alta temperatura, incrementant els factors de risc especialment de malalties cardiovasculars i metabòliques (estudi, estudi, estudi). Per tant, recomanem substituir aquests olis per d'altres saludables com el d'oliva verge extra.

Segons la ONU, per primer cop a la història de la humanitat l’any 2008 hi havia més gent vivint a les ciutats que en zones rurals (referència). En el cas d’Europa, el 73% de la seva població viu a ciutats. A Espanya ho fa ja un 79% (referència).

L’impacte per la salut és important. Viure en entorns urbans està lligat a un increment del risc de patir ansietat, depressió i problemes psicològics, comparat amb viure en entorns rurals (estudi, estudi, estudi).

També ens hem convertit en una espècie d’interiors. Els ciutadans i ciutadanes europeus passen de mitjana el 90% del seu temps en espais tancats (referència).

I... què fem quan estem en interiors?

En general, moltes persones es passen la major part del temps treballant en oficines. I, quan per fi poden sortir d'ella, és habitual que vagin a fer esport al gimnàs, de compres al centre comercial o simplement tornen a casa. Sigui com sigui, ens passem bona part del dia en espais interiors i, a més a més, sovint mirant una pantalla.

Segons l’Agència Estadística Europea, un cop hem sortit de la feina destinem entre 2 i 3 hores diàries a mirar pantalles (telèfon, televisió, tableta, ordinador, etc). Si tenim en compte que bona part de la població treballa la major part del temps en oficines i davant un ordinador, estaríem parlant de que ens podem passar fins a 11 hores al dia davant d’una pantalla.

Aquesta convivència constant amb la tecnologia pot provocar el que molts anomenen “tecnoestrès” (definició), el qual contribueix a l'aprició de símptomes com ansietat, mal de cap, depressió, fatiga mental, tensió ocular o cervical, insomni, frustració o irritabilitat.

Ens hem desconnectat de la natura i la nostra salut està pagant el preu.

Fins i tot, en aquesta línia, l'any 2005 Richard Louv va acunyar el concepte de “trastorn per dèficit de natura” en el seu llibre “Los últimos niños en el bosque: salvemos a nuestros hijos del Trastorno por déficit de naturaleza”.

- L’any 1984 el doctor Ulrich va ser un dels primers en adonar-se del poder curatiu de la natura. Va comprovar que aquells pacients en habitacions amb finestres amb vistes a arbres es recuperaven abans que aquells amb vistes a interiors. A més, els primers necessitaven menys analgèsics i es deprimien amb menys freqüència (estudi, estudi).

- Fins i tot s'ha constatat un impacte positiu posant imatges de natura en habitacions d’hospital. Amb el simple fet de penjar aquestes imatgesa la paret es redueix el dolor reportat i es millora la recuperació dels pacients (estudi, estudi).

- A les presons, els presos i preses que viuen en cel·les amb vistes a entorns naturals visiten menys la infermeria que els/les que tenen vistes a interiors (estudi).

- Alumnes d’aules amb vistes a la natura tenen un millor desenvolupament cognitiu (estudi) i treuen millors notes (estudi).

- L’any 2002 una plaga d’escarabats va matar uns 100 milions d’arbres en una àmplia regió de Chicago. Anys més tard es va demostrar una associació directa entre la desaparició d’aquests arbres i l’augment de mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries (estudi) per part dels veïns i veïnes de la regió. Els estats on més arbres havien desaparegut tenien més mortalitat.

- Un estudi amb 10000 danesos va trobar que els que vivien a més d’1 km de zones forestals tenien un 42% més probabilitat de reportar estrès i patir malaltia (inclosa malaltia cardiovascular i càncer). Podríem pensar que la causa podia ser deguda a que persones amb un major poder adquisitiu poden viure a urbanitzacions o cases amb més presència de zones verdes i que, per tant, el nivell socioeconòmic explicaria aquesta correlació. Però els resultats es mantenien fins i tot controlant aquesta variable.

- En la mateixa línia, aquest estudi mostrava menys prevalença de depressió i ansietat quan es viu a menys d’1km d’una zona verda, aïllant variables econòmiques. Aquesta tendència era més marcada en nens i nenes.

- Joves i infants diagnosticats/des amb trastorn per dèficit d’atenció que reben classes en un entorn natural milloren en aprenentatge i redueixen la impulsivitat, comparat amb si ho fan en entorns urbans (estudi).

- En nens i nenes, viure a prop de la natura (en entorns rurals o prop de zones verdes) augmenta la capacitat d’afrontar fenòmens estressants del seu dia a dia (estudi), mentre que els i les que viuen lluny de la natura reporten pitjor salut (estudi).

- Passar temps a l’exterior no tan sols fa que els nens i nenes siguin més intel·ligents, sinó que també beneficia el seu comportament, habilitats socials, salut, benestar, resistència i confiança (estudi).

- En barris marginals, es reporten menys taxes de violència a les zones on hi ha més arbres (estudi).

- Es cometen menys crims en àrees on abunden arbres i espais verds, fins i tot quan es tracta de zones amb un alt nivell de pobresa (estudi).

- Les persones que viuen on hi ha més arbres i més ocells pateixen menys estrès i menys depressió (estudi).

- En aquest estudi es va veure que els residents de Londres que vivien en carrers amb més arbres rebien menys prescripcions mèdiques. Resultats semblants també s’han donat a Holanda (estudi) i als Estats Units (estudi).

- Segons aquest estudi, disposar de 10 o més arbres al teu carrer implica una millora de benestar equivalent al d’un augment de sou de 10.000 dòlars per any o a ser 7 anys més jove. I en la mateixa línia, aquest altre va concloure que amb 11 arbres més es reduïa la prevalença de malalties cardiometabòliques (hipertensió, diabetis i obesitat) i es produïen efectes comparables a rebre un augment de sou de 20.000 dòlars o a ser 14 anys més jove.

- Posar plantes a les oficines o fàbriques redueix l’estrès, augmenta la productivitat i redueix les baixes per malaltia (estudi, estudi, estudi, estudi).

- Les persones que passen més temps en exteriors tenen una millor imatge corporal i es senten millor respecte a sí mateixes comparat amb les que passen el mateix temps en interiors (a casa o a l’oficina) (estudi).

L'aire del bosc està ple de fitoncides, els olis vegetals de les plantes. Aquests formen part del seu sistema de defensa per protegir-se de bacteris, insectes i fongs.

Moltes investigacions han demostrat que el simple contacte amb aquestes fitoncides, fins i tot a través de la vaporització d'olis essencials d'arbres, està relacionat amb una millora de la salut en general, reportant beneficis molt semblants als comentats a l'apartat anterior: augment significatiu del número i activitat de les cèl·lules NK, reducció dels nivells de cortisol, augment de les hores de somni, disminució de la tensió arterial i la freqüència cardíaca o l'anul·lació del sistema nerviós simpàtic i activació del parasimpàtic (estudi, estudi, estudi, estudi).

Fins i tot un estudi del Departament de psiquiatria de la Universitat de Mie (Japó) va demostrar que la fragància cítrica de D-limoneno es més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

En aquest altre estudi, el departament d'urgències del centre mèdic de la Universitat de Vanderbilt, on es patia força estrès, dos infermeres varen vaporitzar olis essencials per la zona de treball. Després de fer-ho, el nivell d'estrès que reportaven els treballadors i treballadores va baixar del 41% al 3%, i els nivells d'energia reportats van augmentar del 33% al 77%.

Ja voldrien les empreses farmacèutiques disposar d'una pastilla amb aquests resultats!

Existeix un bacteri innocu al terra que podem respirar o, fins i tot, empassar-nos (quan ens "enfanguem" la cara, ens embrutem amb terra les mans o quan mengem una verdura arrancada directament del terra): la Mycobacterioum vaccae.

Aquest bacteri també te la seva olor. És l'olor a terra que dona un sabor “terròs”, per exemple a les remolatxes o a les pastanagues.

L'olor és més intensa quan plou, sobretot si ho fa per primer cop després de temps. Al entrar en contacte amb l'aigua, el bacteri allibera substàncies químiques amb l'olor característica de terra mullat.

Evolutivament parlant, és posible que aquesta olor ajudés als nostres ancestres a trobar aliment, especialment després d'una llarga sequera. A més, quan porta molt de temps sense ploure, els olis de les plantes i arbres s'acumulen al terra i roques. Quan plou, l'aigua allibera aquests olis retinguts i inunda l'aire amb la seva fragància.

Per altra banda, l'oncòloga Mary O'Brien va descobrir que la injecció d'aquesta bactèria als seus pacients els hi feia millorar significativament la qualitat de vida, manifestant major positivitat i nivells d'energia, així com reportant un millor funcionament cognitiu (estudi).

Anys després es va comprovar com el tractament d'immunoteràpia amb aquest bacteri millorava la cura de la tuberculosis (estudi, estudi, estudi).

També es va demostrar que la injecció de bacteris en ratolins produeix un augment de la producció de serotonina (estudi), un neurotransmisor la falta del qual està associada a símptomes de depressió.

En altres estudis amb ratolins s'ha vist que té els mateixos efectes que els antidepressius per combatre l'estrès (estudi, estudi), millora la resposta immune front infeccions (estudi) i, fins i tot, presenta un paper protector contra malalties neurodegenearatives, inflamació i disfunció cognitiva (estudi).

L'any 2007, el neurocientífic Lowry va demostrar que menjar aquest bacteri (per exemple a través dels vegetals), o bé respirant-la (a través de l'aire), te els mateixos beneficis que injectant-la (estudi).

Sovint la llum que més acostumem a veure en el món modern és artificial. Prové de les pantalles i de les bombetes, tant de dia com de nit. A més, cada cop són més comuns les tonalitats grises típiques de ciutats. Però... és això el que els nostres ulls realment esperen?

Aplicant tècniques de ressonància magnètica s'ha comprovat que veure paisatges de natura o de ciutat activa zones diferents del cervell (estudi, estudi).

En concret, els paisatges naturals, en comparació amb paisatges urbans, activen zones del cervell riques en receptors opioides, amb efectes semblants a una espècie de morfina que redueix el dolor i produeix sensació de benestar, però sense els efectes secundaris dels medicaments (estudi).

Per altra banda, veure imatges de natura redueix el cortisol, els nivells d'estrès, la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca, incrementa les emocions positives i activa el sistema nerviós autònom induint a la relaxació (estudi).

En concret, els colors que més ens relaxen són el verd i el blau. Probablement la raó sigui evolutiva, ja que aquests significaven que les probabilitats de trobar aigua i menjar augmentaven. Per contra, els colors grisos (típics de ciutat) ens posen més de mal humor i agressius.

Com a curiositat, Richard Taylor va descobrir que estem programats per respondre a fractals com els que es troben a la natura (estudi). Un fractal és un patró natural geomètric molt característic que sovint trobem a la natura (simetries en un rusc, espirals d'un cargol, la forma d'un floc de neu a nivell microscòpic, la geometria de les fulles, etc.). Taylor va comprovar que mirar aquest tipus de patrons naturals pot reduir l'estrès fins a un 60% (estudi).

Està àmpliament comprovat que els sons de la natura redueixen l’estrès i reporten benestar, mentre que els artificials i de ciutat fan just el contrari (estudi, estudi, estudi, estudi, estudi, estudi).

A més, som més sensibles a una gama concreta de freqüències que curiosament coincideix amb la del cant dels ocells. Per això escoltar-los ens sembla una agradable melodia.

Aquest altre estudi demostrava que quan els i les participants escoltaven sorolls artificials centraven l’atenció cap a l’interior, associant-se amb avorriment i pensaments obsessius. Mentre que quan escoltaven sons de natura dirigien l’atenció cap a l’exterior, reduint l’activitat del sistema nerviós simpàtic i augmentant la del parasimpàtic, induint així a la relaxació.

Fins i tot quan mirem un bosc a través d'una pantalla d'ordinador, acompanyant la projecció amb sons de natura, s’observa un efecte recuperador i redueix més els nivells d’estrès respecte quan s’emeten tan sols les imatges sense so (estudi).

Amb els nivells tan abundants de soroll artificial presents a les nostres vides, la majoria de persones no té l’oportunitat de gaudir dels efectes restauradors de la pau i la tranquil·litat de la natura.

Segons el doctor Qing Li, “el silenci a la natura no significa un silenci total. Quan eliminem el soroll humà tenim l’oportunitat d’escoltar sons que tan sols la natura ens pot regalar".

Els sons de natura que més ens solen agradar són els de l’aigua, el vent suau i per suposat el cant dels ocells.

L’efecte de connectar-nos a la Tierra, literalment, és un concepte conegut amb el nom de “Earthing”.

En el seu llibre publicat l’any 2010 “Earthing: The Most Important Health Discovery Ever?”, Clinton Ober ja apuntava a que moltes de les malalties del món modern es podien millorar a través d’aquesta connexió. Si t'interessa, aquí tens la versió en espanyol del llibre:

L’explicació científica estaria en la càrrega negativa present a la superfície de la Terra, una veritable font inesgotable d’electrons que nosaltres "absorviríem" al estar en contacte directe amb ella. Aquests ens ajudarien a neutralitzar els radicals lliures com si es tractés d’un autèntic antioxidant (estudi, estudi). En aquest sentit, l’any 2014 fins i tot es va poder mesurar empíricament aquest intercanvi d’electrons entre el cos humà i el terra (estudi).

A continuació citem alguns estudis publicats que demostrarien l’efecte positiu de l’Earthing: